CONCENTRACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS SEGRESTATS
AINHOA, ROSELLA I ENRIC
Hui dijous, 3 de novembre de 2011, a les vuit ha tingut lloc la segona concentració en solidaritat amb els segrestats, Ainhoa, Rosella i Enric, i les seues famílies.
Quasi cinquanta persones, representants de diferents partits polítics, de diferents associacions i del poble sahrauí, així com ciutadans de la Safor, han reclamat l’alliberament dels segrestats, i han tornat a mostrar, una vegada més la repulsa a aquest acte bàrbar que, no només retalla la llibertat dels tres companys segrestats, sinó que també atempta contra la lluita del poble sahrauí per recuperar la seua llibertat.
En l’acte, s’ha llegit un manifest i s’ha expressat, la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest segrest, així com s’ha denunciat la impunitat amb què actua el govern del Marroc.
No poem oblidar que en aquest segrest, no només hi ha la component personal, sinó també un aspecte geopolític que dóna a aquest fet una altra dimensió més greu, si cap, per les repercussions que comporta.
Manifest que s’ha llegit en solidariat amb els segrestats.
SALUTACIÓ I AGRAïMENT
per respondre a la nostra crida.
Ja fa 12 dies del segrest de les postres companyes, Ainhoa Fernández i Rosella Urru, i del nostre company Enric Gonyalons.
Des de l’ACAPS la Safor, tornem a adreçar-nos a l’opinió pública i ciutadana per alçar la nostra veu, una altra vegada, contra la brutal violència que els ha apartat del seu treball generós, i en favor de la seua exigible seguretat personal i d’una ràpida i feliç resolució del seu captiveri.
El seu únic delicte ha estat el d’apostar per la solidaritat i entrega desinteressada en un món cada vegada més insolidari i més mercantilitzat. Que els seus captors
(i els qui els avalen i recolzen),
perceben la nostra més ferma denúncia i repulsa front a les seues bàrbares accions.
Estem en contra d’Al-Qaida, com estem en contra de tots els idearis totalitaris i carismàtics, excloents i simplificadors. Aquells que pretenen que el món, el seu món, s’ajuste a una voluntat predeterminada; tot fent valer la seua creença per damunt de la vida o dels interessos del conjunt de la societat a la que diuen alliberar. I aquestes actituds no són, a pesar nostre, patrimoni únic de l’integrisme islàmic.
¿Com qualificaríem l’actuació d’autoritats marroquines en l’aeroport d’Al-Aiun, impedint, per la força, l’entrada al Sàhara Occidental de l’europarlamentari espanyol Willy Meyer?
¿Pot adoptar impunement aquest tipus d’actituds un govern que té relacions preferencials amb la mateixa institució (la Unió Europea) a la que l’agredit representa?
¿Quines són les irresponsabilitats o els delictes que cal ocultar d’aquesta manera?
¿O és un problema de seguretat?
Podria semblar que la seguretat marroquina considera aquest diputat un terrorista perillós, o més que el terrorisme, es aquest cas d’Estat, fóra la decisió del govern marroquí, acostumat a la impunitat i al silenci d’una Unió Europea que una vegada més no dirà res. També estem i estarem en contra d’aquesta violència il·legítima i arbitrària, vinga de qui vinga, i amb la qual es vol silenciar qualsevol possibilitat d’informe, testimoni o denúncia dels abusos comesos en el territori.
El terrorisme no coneix fronteres, ningú queda lliure de les seues miserables actuacions.
La seguretat als campaments sahrauís és millorable, com a Nova York, Madrid, Londres, Marràqueix, Oslo o qualsevol altre punt d’un món manifestament inerme i cada vegada més acostumat a aquesta violència.
La nostra defensa contra aquestes actituds no pretén fonamentar irresponsablement la sospita i la por contra tots i totes, ni en contestar a la violència desmesurada amb una violència idèntica (tots els Guantànamos per inaugurar i els seus horrors no serviran per acabar amb la desraó terrorista):
regir-se, dotar-se de formes d’organització i comportament assumides de manera col·lectiva i augmentar la cohesió de les comunitats en torn a objectius comuns.
Creiem, de la mateixa manera, en una política valenta i vigilant a favor de la legalitat internacional i la pau des del respecte, la coexistència i la convivència.
Des d’aquest convenciment volem tornar a recordar, a qui corresponga, que l’estabilitat del Magreb i del Sàhara passa, entre d’altres coses, per una solució a l’ajornat contenciós del Sàhara Occidental d’acord amb les recomanacions del dret internacional i respectant en tot cas la lliure decisió del poble sahrauí sobre el seu futur.
Sense la urgent recerca de solucions, amb el compromís responsable de tots, no hi haurà una eixida raonable per a tots el problemes que afecten el nostre món.
VOLEM
QUE ROSELLA, AINHOA I ENRIC TORNEN A PODER TREBALLAR EN ALLÒ QUE CREUEN,
QUE PUGUEN TORNAR A CASA LLIURES
UN SENTIT APLAUDIMENT PER ELLS I PEL POBLE SAHRAUÍ, l’altra víctima innocent d’aquest segrest
Si no els alliberen quedem convocats, ací, dijous que ve, a la mateixa hora.