La gent del col·lectiu d’Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva va poder gaudir del magnífic concert de Feliu Ventura al Gran Teatre de Xàtiva el passat 19 de novembre on presentava el nou treball titulat “Música i lletra”.
Feliu ens va demanar que participàrem al concert amb unes paraules abans que interpretara la cançó Lluna de safrà. I així ho férem. Irene, una xiqueta del nostre col·lectiu va pujar i va llegir unes paraules. Després, Feliu cantà Lluna de safrà i a continuació amb Pep Gimeno “Botifarra” cantaren unes altres cançons dedicades igualment al Sàhara.
Us deixem les paraules que llegirem, unes imatges d’aquest concert i la lletra de Lluna de safrà…
Leila, Mohamed, Fatimetu, Balla, Lehbiba, Hamada, Salma, Ahmed, Jatua, Salem, Karkaza, Jatra, Galia, Hamudi, Bainifa, Sidi, Aisha, Mahmud, Nura, Lefkir, Lamina, Jalim, Farrah…
Aquest són alguns del noms dels xiquets i xiquetes sahrauís que han passat un estiu diferent a la nostra ciutat i a la nostra comarca gràcies al treball del col·lectiu d’Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva, del compromís de les famílies que any rere any acullen a aquestos xiquets que venen d’un campament de refugiats, d’un lloc on les condicions de vida són molt dures, les temperatures són molt altes, més de 50 graus, on els aliments escassegen, i el pitjor de tot, lluny del seu país i de la seua terra. El poble sahrauí espera, i ja són més de 35 anys esperant, que les resolucions internacionals aprovades es complisquen i se celebre el desitjat referèndum que els ha de portar a la seua terra, de nou a la vora del mar i els oasis.
Moltes gràcies Feliu per aquesta cançó, a Pep per acompanyar-te i als dos per pertànyer a la família dels sahrauís.
PER UN SÀHARA LLIURE I INDEPENDENT!
Lluna de safrà
Em vaig perdre de nit en els seus ulls
plorats com una lluna de safrà
a lloms d’una esperança galopant
que portava notícies d’Al-Aaiun
plorats com una lluna de safrà
a lloms d’una esperança galopant
que portava notícies d’Al-Aaiun
encara ara s’enyora del desert
com una haima coberta d’estels
guardada en la memòria dels seus vells
que ha travessat dels segles al present
com una haima coberta d’estels
guardada en la memòria dels seus vells
que ha travessat dels segles al present
Recorrerà la teua veu el món
Arena que s’escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom
Arena que s’escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom
molt prompte tornaràs amb els teus peus
a escriure sobre dunes ancestrals
els passos que de forma natural
va reservar la història per als teus.
a escriure sobre dunes ancestrals
els passos que de forma natural
va reservar la història per als teus.
Escoltaràs, de nou, l’alè del mar
guardat en la memòria dels teus vells
a lloms d’una esperança galopant
arena que s’escamparà amb el vent.
guardat en la memòria dels teus vells
a lloms d’una esperança galopant
arena que s’escamparà amb el vent.