Un any més, la causa del poble sahrauí continua sense obtenir justícia.


Aquest 2014, fa divuit anys que van vindre els primers xiquets sahrauís a la Safor a través de la nostra associació. Uns anys abans, l’any olímpic de Barcelona, també en van vindre alguns a través d’una associació de València ciutat, a localitats com Tavernes de la Valldigna. Encara abans, en els anys vuitanta, va vindre un grup va ser allotjat a l’alberg de Piles.

Aquells xiquets ja són joves, alguns, d’altres ja són adults. Ja tenen responsabilitats familiars, ja tenen fills. Fills que seran acollits en les campanyes de Vacances en Pau.

Ja fa molts anys que dura el programa d’acolliment temporal de xiquets sahrauís. Massa anys! massa.

Estan a punt de complir-se quatre dècades continuades d’injustícia i de patiments provocats per l’ocupació il·legal i il·legítima del Sàhara Occidental a mans del Regne del Marroc, i per l’abandonament de les responsabilitats per part del Regne d’Espanya.

Aparentment la cosa continua igual. Però només és una aparença. Com deia el poeta, les mans se’ns van escorxant, Siset!

Al llarg d’aquests anys, la gent solidària amb el poble sahrauí ha hagut de lluitar contra l’oposició dels governs, de blaus i de rojos (és només una manera de parlar), que han ocupat la Moncloa. Una oposició que es transforma en recolzament, en col·laboració, si parlem de les bases d’aquells dos partits. Els altres partits, generalment, arriben a posar, també en els seus programes electorals la necessitat de resolució del tema del Sàhara.

Però des de la Moncloa hem rebut, des de traves burocràtiques, aparentment, imposades per Brussel·les (ja veus quina ironia, haver de recórrer al factor exterior per justificar les baixeses pròpies!) a reflexions paternalistes emanades pel mateix ministre de l’interior (com ara afirmar que s’està fent un mal als xiquets que vénen, gaudeixen del nostre “paradís” i els tornem a l’infern dels campaments).

L’actual president del govern espanyol, va participar, al setmana passada, en la cimera de la Unió Africana. Una entitat que reconeix la República Sahrauí, i de la qual n’és membre fundador. Va fer alguna cosa per desbloquejar la situació en què ens trobem? Era un fòrum immillorable per entaular converses que anaren més enllà de les fotografiades i comentades, amb el dictador guineà, sobre el mundial de futbol! Una altra ocasió desaprofitada. O no? O, realment va ser aprofitada per continuar treballant en la línia que marquen els grups de pressió marroquins?

Quantes vegades més hem d’organitzar aquestes Vacances en Pau?

És cert que les mans se’ns escorxen, però continuen comptant amb la col·laboració de les famílies acollidores, amb la col·laboració de gent nova que continua acostant-se a les nostres associacions per tirar una mà.

És cert que la crisis està emportant-se per endavant molts dels esforços que es podrien fer en solidaritat. Les àrees de cooperació i solidaritat no han trigat en ser retallades per l’onada “racionalitzadora”, inanimada, que ens assola. Però, també és cert que el Sàhara no és només un immens desert, és també un racó del món que genera en els nostres veïns una onada solidària.

Gràcies a tots els que feu possible les Vacanes en Pau. I malaurats sigueu els que les feu necessàries i les tracteu d’impossibilitar.

Salvador Pallarès-Garí

President d’ACAPS la Safor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *