Quatre mesos segrestats

El dia 23 d’octubre, de matinada, els cooperants Ahinoa, Enric i Rosella, que realitzaven les seues tasques als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf, van ser segrestats, per un grup que encara no ha fet públiques les seues reivindicacions.


Es tracta d’una acció fosca, i no només per ser una acció terrorista i vil. És una acció fosca per les seues formes: és una acció que té tota la pinta de ser destinada a la desestabilització de la població refugiada als campaments, de ser una acció contra la cooperació i el suport internacional als refugiats sahrauís i a la seua causa –la descolonització definitiva del territori del Sàhara Occidental, que actualment es troba ocupat, il·legalment, pel Marroc des de 1975, quan Espanya va abandonar, per la porta de darrere, la colònia del Sàhara espanyol –aleshores una província més, com Cuenca, com deien a l’època.
Una acció que també posa en perill la vida dels companys cooperants. I la posa d’una manera covarda.
Una acció que pretén guanyar per la via de la força i la por, allò que els que pretenen que el poble sahrauí s’agenolle, i claudique, no han pogut aconseguir per d’altres vies.
Com cada dijous, des que els cooperants van ser segrestats, ACAPS la Safor realitzarà una concentració, a la plaça de l’ajuntament de Gandia, a les 8 de la vesprada, per reclamar l’alliberament dels cooperants i una solució justa per al poble sahrauí.
El poble sahrauí, en aquest mes de febrer celebra l’aniversari de la proclamació de la República. L’estat, membre fundador de la Unió Africana, que representa el poble sahrauí. Un poble que, es veu forçat a viure migpartit entre els que habiten sota la dominació marroquina, al Sàhara ocupat, i els que viuen als campaments de refugiats (sense comptar la diàspora i els que nomadegen per les sabanes del territori que el Marroc no va poder ocupar, el Sàhara alliberat).
Mentre, algunes potències democràtiques occidentals i l’antiga metròpoli, Espanya, continuen fent tractats –il·legals des del punt de vista de la legalitat internacional que elles mateixa subscriuen- que permeten el manteniment de règims més que sospitosos de violar els drets humans.
Volem tindre, també un record per a les cooperants de Metges Sense Fronteres, segrestades, uns dies abans, a Kenyia.
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *