Desapareguts sahrauís

Els sahrauís encara estan esperant poder tornar al seu país en llibertat.El poble sahrauí, des de l´any 1975, és dividit, per un mur de més de 2.500 km, entre els qui van poder fugir de la guerra d´ocupació que va assolar el seu país, quan Espanya va abandonar el Sàhara, i els que van romandre-hi sota l´ocupació marroquina.La guerra, i la repressió marroquina van provocar morts i desapareguts. El primer desaparegut sahrauí, però, data de l´any 70. Mohamed Basiri, va ser detingut el 17 de juny del 70, i ja no se n´ha sabut res més. Després, fins al dia d´avui, més de mil persones hi han desaparegut durant els anys de la guerra, desenes van morir als centres de detenció, d´altres han estat posats en llibertat; però, encara avui, hi ha un llistat de més de sis-cents desapareguts. Encara avui, el Marroc continua portant a terme la pràctica de la desaparició forçosa, tot i que amb menor intensitat. Es tracta d´una modalitat de terrorisme d´estat que viola els més elementals drets humans; però cap dels governs amics del Sàhara no ho denuncia, ni ho investiga.
L´existència de desapareguts en una societat és la mostra més cruel de la manca de respecte als drets humans. Afecta a tota la població, no només al desaparegut (que de ben segur és, a més a més, torturat, de vegades fins a la mort), afecta, també els seus familiars, i el poble sencer. Mata qualsevol esperança de llibertat entre el poble sotmès. Mentre no siguen acabades aquestes pràctiques, mentre no siguen esclarits tots els casos de desaparicions, no hi haurà possibilitat de pau. Les societats construïdes sobre l´oblit d´aquests desapareguts sempre mantindran el fantasma d´un passat que no deixa de ser present.
La llum sobre els casos de les desaparicions, i l´aclariment d´allò que va ocórrer amb els desapareguts o, millor encara, el seu retorn a les seues cases, i l´eradicació completa d´aquesta pràctica, és el millor pilar sobre el qual construir un futur en pau.I, qui són aquests desapareguts? Són defensors dels drets humans, del dret del poble sahrauí a poder autodeterminar-se, a ser amo del seu destí. Són sahrauís, homes i dones, que han lluitat per reclamar que les resolucions de l´ONU generals sobre el dret a l´autodeterminació dels pobles, i en concret del poble sahrauí, siguen respectades. Són uns agents que treballen, arriscant la seua vida, perquè el Sàhara Occidental, ara ocupat pel Marroc, siga esborrat del llistat de territoris no autònoms, del llistat de territoris on els drets humans són violats impunement. Un treball que correspon, que hauria de fer la mateixa ONU; però que, ni ella, ni els responsables de la situació no acometen en nom d´un interés general que converteix els homes en mercaderia pura i dura.
I, com que el poble sahrauí és un poble menut (en número) no és tingut en compte en el tauler dels qui pensen en milions d´euros, o dòlars, de benefici. Però, tot Goliat té el seu David.
Salvador Pallarés-Garí.
ACAPS La Safor.

One thought on “Desapareguts sahrauís

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *