Crònica del Monòleg de Rafa Forner

MONOLOGO RAFA FORNER
El pasado día 12 de Junio, tuvo lugar en el Teatro MICALET de Valencia un emotivo Acto en favor del Programa “Vacances en Pau”, de Acogimiento Familiar Temporal de niños/as saharauis, procedentes de los Campamentos de Refugiados en Tindouf (Argelia).
Todo partió de la idea feliz que reunió a cuatro “locos solidarios”, Ana Belén y Katy, Rafa Forner y el Teatro El Micalet…
Ana y Katy buscaban una “gran idea” que les permitiera recaudar ayuda económica para el Programa “Vacances en Pau” y de paso difundir la causa, Rafa tenía ese día, que sólo algunos privilegiados tienen , en el que necesitas regalar tu arte por una buena causa…(y de paso “arrearle” en el escenario al culpable…), y al Teatro MICALET, como siempre al “quite” en las grandes ocasiones, le faltó tiempo para ofrecer su sala a tan gran causa…
“Las hermanas” se sintieron  “perdidas”…”cómo vamos a llenar este pedazo de Teatro, si ni siquiera la Prensa nos hace caso cuando Marruecos mata saharauis en el Sáhara Occidental…”
Pues bien,  no conocían a los solidarios valencianos…Aforo Completo…Y algo de Fila Cero sin haberla anunciado. Un éxito.

Ya sólo faltaba leer el Manifiesto, que cada vez que Ana lo ensayaba, no lo podía terminar inundada de llanto…Ella ha estado en el desierto y conoce la forma de vida de estos chavales/as…

Pero llegado el momento de la verdad, bastó una pequeña ayuda de Rafa (un empujón, vamos) y Ana leyó el Manifiesto (que transcribimos al final en Castellano y Valenciano) y que consiguió mantener atentos a todos los Asistentes, siendo además que la mayoría (un 90%) desconocía el conflicto del Sáhara Occidental. Los aplausos nos pusieron la piel de gallina…
Rafa  se picó, no era para menos, así que empezó con un alegato a la causa, y a partir de ahí no dejó títere con cabeza.

Al final, todo el mundo salía secándose las lágrimas…pero de risa…
Y lo que es mejor, casi 200 asistentes desconocedores del Conflicto, gracias a Ana y Katy, a Rafa y al Teatro MICALET  tienen hoy conocimiento del mismo, e incluso piden más información.
De nuevo GRACIAS a todos, como dice el Manifiesto, la grabación en video realizada dará un nuevo impulso a la lucha pacífica que lleva el Pueblo Saharaui por sus Derechos, ya que constatarán que su Conflicto es difundido con cualquier instrumento de comunicación.
A continuación, transcribimos el Manifiesto redactado por los Responsables de Al-Amal.

Manifest  12-06-2011, Teatre El Micalet
Si hi ha un conflicte al món en el qual  els espanyols tinguen una relació més directa, aquest és el del Sàhara Occidental.
Fou Espanya qui en 1975, desoint la veu de la Comunitat Internacional en les Nacions Unides; oblidant-se de tots els seus compromisos internacionals  i sobretot, maltractant i desatenent totes les promeses fetes als sahrauís, entregà el territori i el que és pitjor, tota la població sahrauí, als seus dos pitjors enemics, les dictadures del Marroc i de Mauritània.
Un poble que, després de gairebé un segle de patir una colonització d’indiferència i ostracisme, únicament reclama un mínim d’ajuda per adreçar-se amb garanties cap a la seua autodeterminació i independència. Un dret inalienable, que l’Assemblea General de les NU reconeix en la seua resolució 1514, de 14 de desembre de 1960.
De tots és sabut que el nostre país ignorà aquest compromís i girà l’esquena als sahrauís, quan és Espanya, en tant que potència administradora i membre de les NU, qui estava i està obligada a respectar-lo. (Article 73 de la Carta de les Nacions Unides)
El resultat de la traïció no pugué ser més cruel  i, com diria Stéphane Hessel, “un  motiu més per a la indignació”. L’entrega del territori al Marroc i Mauritània, s’ha convertit en una ombra que perseguirà al nostre país mentre que els sahrauís no assolesquen allò que por llei i justícia els correspon, la seua llibertat i independència.
Una de les conseqüències de l’abandó fou l’exili, un exili que continua després de 35 anys, però que no ha danyat (ni fóra ni dintre dels territoris ocupats pel Marroc) la unió de tots els sahrauís en la seua lluita; una lluita que sols cessarà  quan recuperen la seua terra.
Una terra que es troba dividida des dels anys 80, moment en què la tirania del Marroc i els interessos d’una part de la Comunitat Internacional, s’uniren en la construcció d’un mur de 2700 km conegut com el mur del silenci, el mur invisible o el mur de la vergonya, i que, com tots els murs, representa un dels símbols més horribles de l’ésser humà, ja que mitjançant l’absurd de les armes i la repressió sistemàtica, s’ha condemnat a tot un poble a sofrir l’absència dels seus sers més estimats.
L’exili és un sol que crema més per dintre que per fóra; el dels sahrauís s’inicià amb molta tristesa, dolor i mort. Però sapigueren fer front com ningú a dues tragèdies; la diàspora i la guerra. Aquest escenari els obligà a organitzar-se, gràcies a la generositat d’Algèria i la decidida actuació del FRONT POLISARI, en uns campaments per a refugiats en la Hamada de Tinduf, un lloc inhòspit en el què els sahrauís estan acampats a l’espera del dia tant somniat, el del retorn a les seues dunes, a la seua mar, a la seua llar.
En aquests campaments; viuen, juguen, es formen i sobretot somnien, milers de xiquets/es, que juntament amb els més grans, són la part més vulnerable d’aquests injusta situació.
L’associació Al-Amal, treballa per aconseguir que uns quants d’aquests nens/es, puguen allunyar-se durant dos mesos del focus incandescent del desert i, al mateix temps, rebre l’atenció mèdica i  alimentària que necessiten i sobretot, la comprensió i l’estima que totes les famílies acollidores els hi doneu generosament. Des d’Al-Amal volem agrair-vos tot el vostre esforç i solidaritat que dispenseu a aquests xiquets i xiquetes, ja que s’esdevé també, en un suport pacífic a la seua causa.  
Agraïm al Teatre “El Micalet i a Rafa Forner, la seua col·laboració desinteressada que ens permet realitzar aquest acte, una ajuda que constitueix una injecció d’il·lusió i d’esperança per a una de les parts més sensibles i innocents d’aquest conflicte, els nens  i nenes sahrauís.
El nostre agraïment també a tots els que, d’una forma o altra, han treballat per a que aquest acte de solidaritat haja estat possible. I per suposat a tots els que aquesta tarda heu decidit, amb la vostra presència donar suport i estima als que de cap manera són mereixedors del castic al que la tirania d’uns i els interessos d’altres, els continuen condemnant.
Aquest acte s’està  gravant en vídeo per tal de fer arribar, a tots els racons del Sàhara Occidental i dels campaments de refugiats d’Algèria, el suport i solidaritat de tots nosaltres; perquè si alguna cosa els reconforta i els proporciona  l’energia necessària per a resistir, és saber que els drets i la seua lluita no s’obliden.
Per últim,  us recordem que tots els ingressos d’aquest acte, es destinaran íntegrament al programa “Vacances en Pau”, un programa d’arreu de tot l’estat espanyol i que, a més de traure als xiquets i xiquetes sahrauís dels campaments de refugiats, teix una gran xarxa de solidaritat, suport i esperança en el Poble Sahrauí.
Moltes gràcies a tots pel vostre suport i col·laboració.
A València, el  12 de juny  del 2011

ONG de Solidaritat amb el Poble Sahrauí AL-AMAL de València

Su humor, conocido de muchos asistentes, consiguió elevar el espíritu de todos, haciéndonos creer que estábamos celebrando la independencia del Pueblo Saharaui…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *